Quan tenia 15 anys una persona molt important per mi vingué i em digué “qui és el teu heroi?”. I jo “no ho sé, dona’m un parell de setmanes per pensar-hi”. Així que tornà al cap de dues setmanes i em preguntà “qui és el teu heroi?”. I jo “saps? Hi he estat pensant. El meu heroi sóc jo d’aquí a deu anys”. Tornà al cap de deu anys, jo amb 25, i em digué “així que, ets el teu heroi?”. I jo “ni de prop! No, no, no! El meu heroi sóc jo als 35 anys”. I així cada dia, cada setmana, cada mes, cada any, el meu heroi està a 10 anys de distància. Mai arribaré a ser el meu heroi. Ja sé que no ho aconseguiré. Però a mi ja m’està bé, perquè em manté amb algú a qui seguir perseguint cada dia de la meva vida. – MM

Anuncios