Quan tenia 15 anys una persona molt important per mi vingué i em digué «qui és el teu heroi?». I jo «no ho sé, dona’m un parell de setmanes per pensar-hi». Així que tornà al cap de dues setmanes i em preguntà «qui és el teu heroi?». I jo «saps? Hi he estat pensant. El meu heroi sóc jo d’aquí a deu anys». Tornà al cap de deu anys, jo amb 25, i em digué «així que, ets el teu heroi?». I jo «ni de prop! No, no, no! El meu heroi sóc jo als 35 anys». I així cada dia, cada setmana, cada mes, cada any, el meu heroi està a 10 anys de distància. Mai arribaré a ser el meu heroi. Ja sé que no ho aconseguiré. Però a mi ja m’està bé, perquè em manté amb algú a qui seguir perseguint cada dia de la meva vida. – MM

«Abans de voler guanyar la loteria, treballa per aconseguir els diners per comprar-ne el número». – LB

No he llegit en cap llibre que els tumors es parin en dia festiu». – MA

Sorry that I am losing the battle against Aula Global…» – AR

The Nobel prize in Chemistry goes to Hell». – JGO