Tuc-tuc-tuc…

Companys,

La claror del dia semblava ja obsoleta, derrotada, abatuda deixant pas a la il·luminació artificial del barri. El personatge anònim en qüestió, ara just al portal de casa, amb portal vell de casc antic, però contrastat feliçment amb l’interior, no havia tingut un dels dies més tranquils o poc estressants, diguem-los intranscendents de la seva vida laboral. El personatge anònim en qüestió, tanmateix, semblava estar mentalment preparat per reviure un episodi que, d’una manera desagradable, s’havia introduït a la seva vida i s’havia convertit en una experiència habitual. Semblava tenir les emocions a lloc per afrontar-lo. Semblava haver progressat en els exercicis d’absorció, concentració i mantra que practicava sempre que podia, no infreqüentment. Semblava. Només ho semblava. Tuc-tuc-tuc… El malson acabava tot just de començar.

(Continuarà…)

Samuel L.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s