Ningú de la meva edat rondava

– Hauries d’haver vist el mercat avui matí. Ningú de la meva edat rondava. Què malament deuen aprofitar les vacances. I jo esquivant la gentada amb la bici al carreró de l’entrada. I ja quasi es veia el sol entre l’església i l’ajuntament, i ella que encara no havia obert la tenda. Encara refrescava, o devia ser jo, que estava destemperat d’haver baixat al poble amb bici…
– Passa’m les cebes d’una vegada. I tira la bossa a les escombraries, va. No estiguis aquí dret i fes alguna cosa de profit.

– Són boniques les cebes, eh? ‘Hi ha que’ veure, que es recordava de mi la senyora, encara. Que no em parlava pel nom, però se li veia al somriure que em tenia vist d’altres vegades.

– Què s’ha de recordar de tu, aquella pobra dona. Li ve just amb les comandes del dia, que és com si no l’hagis feta i més et val anar-hi de bon matí.

– Que m’ha tret la caixa de cebes bones, et dic. La de sota el taulell. Que les acabava de portar el pagès, em deia, que no havia tingut temps de treure-les. Que jo encara m’hi veig de petit en aquella tenda, i ella donant-me llenques de formatge.

– Per omplir-te la panxa abans de dinar, i per paga no hi havia manera de treure’t d’allà. Treu dos ganivets, que m’ajudaràs.

– I li he dit “per quatre persones” i amb que estaven collides d’ahir mateix…

– Amb la meitat sobrava, animal. No les farem totes. Guarda aquestes tres, que deuen ser les més grans.

– …i que segur que ens agradaven ella me n’ha fet un sac, que jo no sabia veure quines eren les bones i me’n fiava. I jo feliç que encara es recordés. I creu-me que encara fa la mateixa olor de formatge, aquella botiga. I què bo que era. Què m’has dit fa un moment? Ah sí… a veure, on guardeu els ganivets avui dia?

– No m’escoltes. És com parlar amb la paret. Et vaig dir que li diguessis “d’acompanyament, senyora”, que sempre fa les racions grosses. És que ja n’hauries de saber, de calcular-ho. Que no te’n fas, de verdura, a la ciutat? Mira que començo a pensar que bastant menys del que em dius. Mai li demanaràs a ella. A ta germana no li agraden i ton pare que vindrà dinat… I segur que tu has berenat en arribar, i no abans.

– Que no, a primera hora et dic, i vinga corregudes per ser el primer. I què matinera que és la gent, i tothom omplint de carbassons, que en deu ser època perquè sinó no m’ho explico. Han tocat les onze quan he arribat aquí. Ja m’hagués anat bé dur-ne un parell menys, que se’m creuava la bossa a la roda i per poc no em fa caure a la pujada del centre.

– Posa oli en una paella que les sofregirem. Doncs emporta’t la meva bici que té panereta, o agafa una motxilla de les que tenim. A veure si et mataràs per portar quatre cebes.

– Ja ho faré a la propera, mama. Que l’hauries d’haver vist, el mercat d’avui matí, et dic. Amb el sol de primera hora, i la gent matinera anant i venint…

– Deixa de no fotre res i acaba tu amb això, fes-me el favor. I no em distreguis més, que se’m complica el lluç.

Samuel L.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s